dijous, 9 de febrer del 2012

Tradició i Joventut

En moments de crisis i retallades, una de les millors opcions és recórrer a la cultura d'arrel tradicional. La qual permet omplir d'activitats places i carrer, a l'hora que permet fer de vàlvula d'escapament per aquelles persones, que en prenen part i que passen uns moments complicats.
De totes formes també és ben sabut, que sovint aquestes activitats no resulten atractives per a la gent jove, car hi veuen reflectida una imatge de cosa antiquada. Molts dels seus components diran que no si pot pas fer res, "Que les coses son com son, es fan com sempre s'han fet, i no cal canviar-ho, que el que ha de fer la gent és participar-hi, i així canviarà la seva percepció"  Res més allunyat de la realitat. I un molt bon exemple d'això és el mon casteller, en que les colles que estan creixent són aquelles que han apostat de forma clara i decidida per la joventut. Amb aixó no pretenc pas dir que s'ha d'apartar a la gent més veterana, sinó que els quadres han de potenciar la creació d'espais, en que els més joves puguin autorealitzar-se. I compte no pretenc dir que creïn aquests espais ni els potenciïn, si no que permetin que siguin els mateixos joves qui els facin, però aixó si donant-los tot el suport necessari i adequat en cada moment.
A Martorelles ara tenim una molt bona oportunitat de poder portar a terme un projecte així, ja que s'està intentant recuperar els gegants, cert és que a Sant Fost també s'està fent, i potser el més encertat seria tindre una sola colla gegantera per ambdós pobles, però si més no s'ha d'intentar, i re vitalitzar així la vida cultural d'una mancomunitat de  pobles en el que massa sovint s'ha barrejat la joventut simplement amb la festa i els problemes.